Kentel skouer – Brezhoneg buan hag aes – Katalaneg

 

Gerioù / Vocabulari

amañ aquí
amzer temps
an, al, ar el, la, els, les
an, al, ar... -mañ aquest, aquesta, aquests, aquestes
an, al, ar... -se aquell, aquella, aquells, aquelles
(an) aotrou Kere (el) senyor Kere
aze allà
brav bo, bonic
bremañ ara
brezhonek en llengua bretona
demat! hola!, bon dia!
den personna, home (marit)
evit per a
gallek en llengua francesa
gant amb
glas blau
ha, hag i
heol sol
ivez també
levr llibre
liv color
mestr-skol mestre d'escola
mor mar
nann no
oabl cel
paotr noi
pe quin, quina
petra què, que
piv qui
ruz vermell
skol escola
setu heus aquí
'ta doncs, per tant
ti casa
tomm calent
un, ul, ur un, una
ya

 

Diviz / Diàleg

Lan: Setu un den ha setu un ti. Piv eo an den?
Anna: An aotrou Kere eo an den. An den-se a zo mestr-skol.
Lan: Ha petra eo an ti?
Anna: Ur skol eo an ti.
Lan: Setu 'ta ur mestr-skol hag ur skol.
Anna: Ha bremañ setu ur paotr. Piv eo ar paotr?
Lan: Yannig eo.
Yannig: Demat, aotrou!
An aotrou Kere: Demat, Yannig!
Yannig: Brav eo an amzer, aotrou.
An aotrou Kere: Ya, Yannig, brav eo. Tomm eo an heol ha glas eo ar mor.
Yannig: An oabl ivez a zo glas... Ya, brav eo an amzer.
Anna: Ul levr a zo gant Yannig.
An aotrou Kere: Petra eo al levr-se, Yannig?
Yannig: Ul levr brezhonek eo.
An aotrou Kere: N'eo ket ul levr gallek?
Yannig: Nann, n'eo ket. Ul levr brezhonek eo.
An aotrou Kere: Hag evit piv eo al levr?
Yannig: Evit Mona eo.

 

Goulennoù / Preguntes

 
Petra eo al levr-mañ? Ul levr brezhonek eo.
Petra a zo aze? Ul levr gallek a zo aze.
Piv eo ar paotr? Yannig eo ar paotr.
An aotrou Kere eo? Nann, n'eo ket: Yannig eo.
Piv a zo mestr-skol? An aotrou Kere a zo mestr-skol.
Piv eo ar mestr-skol? An aotrou Kere eo ar mestr-skol.
Pe liv eo ar mor? Glas eo ar mor.
Ruz eo ar mor? Nann, n'eo ket, n'eo ket ruz ar mor. Glas eo.
Petra 'zo glas? Ar mor a zo glas.
Petra 'zo gant ar paotr? Ul levr a zo gant ar paotr.

 

Yezhadur / Gramàtica

 
1. L'article
 
An aotrou Kere, ar mor, al levr: article definit.
Un den, ur skol, ul levr: article indefinit.
En bretó existeix un article definit an, al o ar i un article indefinit un, ul o ur. L'ús de les diverses formes de cada article no depèn ni del gènere ni del nombre, sinó de la inicial de la paraula segdent. Així tenim que an i un s'utilitzen davant de les paraules que comencen per n, d, t, h o per vocal, al i ul acompanyen les paraules que comencen per l, i ar i ur les paraules que comencen per la resta de consonants.

 

2. El verb "bezañ": a zo, eo
 
Ar mor a zo glasEl mar és blau.
Brav eo an amzerBo és el temps.
Tant la forma a zo com eo corresponen al present de la tercera persona del singular de l'infinitiu bezañ (en català ser i estar). Però existeix una oposició entre aquestes dues formes verbals. Observem que a zo apareix entre el nexe article + substantiu (ar mor) i l'adjectiu (glas). En canvi, eo apareix entre l'adjectiu (brav) i el nexe article + substantiu.

 

3. La negació
 
N'eo ket ruz ar mor, glas eoNo és vermell el mar, és blau.
Nann, n'eo ketNo, no ho és.
La negació es marca per mitjà de dos elements n' i ket, entre els quals s'insereix el verb. El primer element és n' quan va seguit d'una vocal, però ne si va seguit d'una consonant. La forma a zo no admet la forma negetiva. D'altra banda, n'eo ket no pot anar precedit d'un adjectiu: a l'oració afirmativa glas eo ar mor correspon, doncs, l'oració negativa n'eo ket glas ar mor.

 

4. L'adjectiu
 
Al levr brezhonekEl llibre bretó.
Al levr gallekEl llibre francès.
L'adjectiu es col-loca després del mot qualificat.

 

5. Els demostratius
 
Al levr-mañAquest llibre.
Al levr-seAquell llibre.
El demostratius es construeix per mitjà de l'article definit, que precedeix el mot, i d'una partícula que el segueix. Aquesta partícula és –mañ per designar un objecte proper al locutor (en català aquest) i  –se per designar un objecte més allunyat (en català aquell). Compareu amañ i aze, en català aquí i allà.

 

6. Ul levr a zo gant ar paotr
 
Per indicar la possessió, el bretó utiliza el verb ser (a zo) acompanyat de la preposició gant.
Ul levr a zo gant ar paotrEl noi té un llibre.

 

Poelladennoù / Exercicis

 
1. Construïu oracions i feu a cadascuna la pregunta corresponent
 
ruz
glas
Yannig
an aotrou Kere
eo ar mor
al levr
an den-mañ
ar paotr-se
an oabl

 

2. Construïu oracions i feu a cadascuna la pregunta corresponent
 
ar mor
al levr-mañ
ar paotr
an heol
an amzer
a zo ruz
tomm
glas
brav

 

3. Transformeu la forma afirmativa en negativa
 
Tomm eo an amzer.
Ruz eo ar mor.
Brav eo an amzer.
Brav eo ar skol.
Glas eo an heol.

 

4. Construïu oracions
 
ar mor
an heol
al levr-mañ
an aotrou-se
ur skol
ul levr
un den
un den-mañ
a zo brav
glas
ruz
tomm
mestr-skol
amañ
aze

 

Distro - Difaziadennoù